Paulo Rato
Frederic Mompou i Dencausse, um dos mais importantes compositires catalães contemporâneos, nasceu em 1893 em Barcelona e morreu na mesma cidade em 1987. As suas composições caracterizam-se por uma grande pureza íntima e por uma refinada melancolia. Da sua obra destaca-se Préludes, Paisatges, Impresiones intimas, Combat del sonni , Cançons i danses.
Carmen Bustamante, soprano, uma das grandes intérpretes do grande músico canta "Aquesta nit un mateix vent" .
Mostrar mensagens com a etiqueta música catalã. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta música catalã. Mostrar todas as mensagens
sábado, 2 de outubro de 2010
sexta-feira, 27 de agosto de 2010
Sons da Catalunha - Joan Manuel Serrat
Joan Manuel Serrat, o cantor barcelonês que tão bem todos conhecemos, canta Pare (Pai), uma canção que exprime revolta pela agressão ao equilíbrio ecológico - os rios, as florestas, os campos, destruídos pelo avanço de uma industrialização selvagem e desumana. É uma das composições mais emblemáticas de Serrat. Ouçamo-la:
Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, que abans que torni l'estiu,
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc,
ni a l'estiu lloc per aturar-nos.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat
per les engrunes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.
...i dèieu vostè...
Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí,
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.
Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, que abans que torni l'estiu,
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc,
ni a l'estiu lloc per aturar-nos.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat
per les engrunes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.
...i dèieu vostè...
Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí,
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.
Etiquetas:
catalunha,
joan manuel serrat,
música catalã
Subscrever:
Mensagens (Atom)

