no seu idioma e de sua autoria do rubai de Fernando Pessoa
que ontem publicámos. Junta-se assim à homenagem que prestámos
às fascinantes poesias de Omar Khayyam e de Pessoa. Por isso,
a nossa hora de poesia é hoje reforçada. Ao belo poema da Ethel
Feldman - "Tempo" - acrescentamos esta excelente versão catalã
de um rubai de Fernando Pessoa.
No diguis que, enterrat, el cos no sent,
Ni que l'ànima viu eternament.
Què és el que saps d'allò que no saps? Beu!
Sols tens de cert el no-res del present.
Rere la nit, s'aixeca del remot
Orient, amb un aire d'ens ignot,
Fredament, el crepuscle del matí...
Brot ignorant del no-res del meu son.
Deixa la cerca als qui cerquen, i a aquell
Que vol cercar, creure que cerca bé.
Doncs, què tenim amb Déu i Ell amb nosaltres?
I una cosa amb una altra, doncs, què té?
Soldà rere soldà, la ciutat va
Passar, i la vida, que ha de durar
Mentre la ciutat duri, ni al soldà
Ni a nosaltres donà la veritat.
Josep Vidal
Sem comentários:
Enviar um comentário