Aquest espai, dedicat a tots els amics d'Estrolabio i, de manera molt especial, als que segueixen el nostre bloc des de les terres de parla catalana. Aquí parlarem de cultura lusòfona i de cultura catalana, i de les qüestions i els problemes que ens afecte als uns i als altres. Avui us proporcionem tres poemes del gran poeta brasiler Carlos Drummond de Andrade (1902-1987). La versió catalana és de Josep Anton Vidal.
El pes del món carregat a les espatlles
Arriba un temps que ja mai més no es diu: Déu meu.
Temps d'absoluta purificació.
Un temps que ja mai més no es diu: amor.
Perquè l'amor ha esdevingut inútil.
I els ulls no ploren.
I les mans van a penes ordint el dur treball.
I el cor esdevé eixut.
Inútilment les dones et truquen a la porta, no obriràs pas.
T'has quedat sol, ja s'ha apagat la llum,
però en l'ombra els teus ulls resplendeixen enormes.
Tot s'ha tornat certesa, no saps sofrir
i ja no esperes res dels teus amics.
Ja tan se val que arribi la vellesa; la vellesa, què és?
La teva esquena aguanta el pes del món
i el món és tan lleuger com una criatura.
Les guerres, i les fams, i les converses a dins dels edificis
són a penes senyal que encara queda vida,
que no tothom se n'ha desprès encara.
Hi ha alguns que consideren que és bàrbar l'espectacle
i més s'estimarien morir (tenen la pell tan fina!)
Ha arribat l'hora en què morir no compta.
Ha arribat l'hora que la vida és una ordre.
A penes vida i prou, sense disfresses.
Déu trist
Déu és trist.
Diumenge descobrí que Déu és trist,
enllà de la setmana i més enllà del temps.
La solitud de Déu no té parell.
Déu no és davant de Déu.
És sempre en Ell mateix i ho cobreix tot
tristinfinitament.
La tristesa de Déu és com Déu: és eterna.
Déu es féu trist.
La tristesa de l'home no té cap altra font.
Poesia
Porto ja una hora pensant un vers
que la ploma refusa d'escriure.
Mentrestant és aquí, dintre meu,
neguitós, viu.
És aquí, dintre meu,
resistint-se a sortir.
La poesia, però, d'aquest moment
m'omple a vessar la vida.
Saudamos o início desta rubrica que virá a ser bissemanal - às 2ºs e 4ªs feiras - e orientada por josep Anton Vidal. "Quatre barres" é uma alusão à bandeira da Catalunha onde em campo amarelo estão colocadas quatro barras vermelhas - segundo se julga, a bandeira mais antiga do Mundo ainda em uso. O ter começado com poemas de Drummond de Andrade, revela um dos sentidos da rubrica - dar a conhecer aos catalães grandes escritores de língua portuguesa. E vice-versa. Um abraço, Josep.
ResponderEliminar