quarta-feira, 24 de novembro de 2010

Quatre Barres - direcció de Josep Anton Vidal

Aquest espai, dedicat a tots els amics d'Estrolabio i, de manera molt especial, als que segueixen el nostre bloc des de les terres de parla catalana. Aquí parlarem de cultura lusòfona i de cultura catalana, i de les qüestions i els problemes que ens afecten als uns i als altres.



Uma ponte de direcção dupla entre a Catalunha e Portugal


No passado dia 11 foi apresentada em Lisboa, na Casa Fernando Pessoa, a revista "Capicua, uma ponte entre as letras Catalãs e portuguesas" (http://www.catalunyapresenta.org/index.php/activitats/capicua/), promovida pela Asociación Cultural CatalunyApresenta (www.catalunyapresenta.org), que fora apresentada antes em Valência, em 27 de Outubro e que colocou em distribuição o seu primeiro número.


Capicua define-se como uma revista de tradução literária. Neste primeiro número encontrareis os nomes de Mercè Rodoreda, de Maria-Antònia Oliver e de Xavi Sarrià, no campo da narrativa, juntamente com os de Jacinto Lucas Pires e Inês Pedrosa; na secção Dossier, o narrador catalão Jaume Cabré e o poeta lisboeta José Carlos Ary dos Santos; na rubrica de poesia, os nomes de Teresa Rita Lopes, Gastão Cruz e Pinto do Amaral ao lado de Vicent Andrés Estellés, Joan Margarit e Ponç Pons, e no espaço dedicado ao ensaio o catalão Gaziel e o português Agostinho da Silva.

Também em Lisboa, no passado dia 22 de Novembro, o escritor catalão Lluís-Anton Baulenas encerrou o ciclo "Catalunha em pó" con a apresentação de "La felicitat", o romance com que venceu o prémio Prudenci Bertrana no ano 2000, agora editado em português com o titulo "A Felicidade".


Desde 23 de abril, data da celebração do Dia do Livro na Catalunha, têm-se sucedido em Lisboa, no âmbito deste ciclo, várias sessões de apresentação de algumas excelentes páginas da actual literatura catalã, tal como a colectânea de Joan Margarit "Casa da Misericórdia", obras narrativas como "Pandora no Congo" de Albert Sánchez Piñol, "As Vozes do Rio Pamano" de Jaume Cabré e "No Último Azul" de Carme Riera, além do já mencionado romance de Baulenas e de um dos grandes títulos da narrativa catalã do século XX, "Bearn ou a Sala das Bonecas" de Llorenç Villalonga.

Estes títulos juntam-se a outras obras da literatura catalã que foram traduzidas e publicadas en português, tais como "Os Plátanos de Barcelona" de Víctor Mora e as imprescindíveis "A Pele de touro" do poeta Salvador Espriu e "A praça do Diamante" da romancista Mercè Rodoreda, entre outros.


Estas iniciativas, plenas de vontade de futuro, têm por detrás de si uma longa tradição, que já conta muitos séculos, de encontro e de irmandade entre as culturas portuguesa e catalã. Não vamos aquí fazer uma enumeração dos marcos mais importantes desta relação, mas convidamos o leitor a lançar um olhar sobre a exposição “800 anos de literatura catalã”, criada em 1989 pela Instituição das Letras Catalãs, que percorreu um total de 29 cidades(Amesterdão Berlim, Francoforte, Gotemburgo, Helsínquia, Londres, Montreal, Moscovo, Oxford, Paris, Veneza, Viena, Zurique ...). O material desta exposição, que foi digitalizadoe pode ser consultado na Internet em diferentes idiomas, entreeles o português


http://cultura.gencat.net/ilc/literaturacatalana800/pt/index58284.htm



oferece uma síntese muito rigorosa e clara das relações seculares entre a Catalunha e Portugal, quer nahistória, na cultura, na literatura, e inclusivamente na gestação de projectos políticos e culturais comuns.


Un pont de doble direcció entre Catalunya i Portugal




El passat dia 11 es va presentar a Lisboa, a la Casa Fernando Pessoa, la revista “Capicua, uma ponte entre as letras catalâs e portuguesas” (http://www.catalunyapresenta.org/index.php/activitats/capicua/), promoguda per l’Associació cultural catalunyapresenta (www.catalunyapresenta.org), que havia estat presentada abans a València, el 27 d’octubre, i que ja ha posat el primer número al carrer.


Capicua es defineix com una revista de traducció literària. En aquest primer número hi trobareu els noms de Mercè Rodoreda, Maria-Antònia Oliver i Xavi Sarrià, dins l’apartat de narrativa, juntament amb els de Jacinto Lucas Pires i Inês Pedrosa; en la secció Dossier, el narrador català Jaume Cabré i el poeta lisboeta José Carlos Ary dos Santos; en l’apartat de poesia, els noms de Teresa Rita Lopes, Gastâo Cruz i Pinto do Amaral juntament amb Vicent Andrés Estellés, Joan Margarit i Ponç Pons; i en l’apartat d’assaig el català Gaziel i el portuguès Agostinho da Silva.

També a Lisboa, el 22 de novembre, l’escriptor català Lluís-Anton Baulenas tancarà el cicle “Catalunha em pó” amb la presentació de La felicitat, la novel•la amb la qual guanyà el premi Prudenci Bertrana l’any 2000 i que ara es publica en portuguès (A felicidade).

Des del 23 d’abril, data de celebració del Dia del Llibre a Catalunya, s’han succeït diversos actes de presentació d’algunes pàgines excel•lents de la literatura catalana actual, com el poemari de Joan Margarit Casa da Misericórdia, obres narratives com Pandora no Congo d’Albert Sánchez Piñol, As Vozes do Rio Pamano de Jaume Cabré No Último Azul de Carme Riera, a més de la ja esmentada de Baulenas i d’un dels grans títols de la narrativa catalana del segle XX, Bearn ou a Sala das Bonecas de Llorenç Villalonga.

Aquests títols s’afegeixen a d’altres obres de la literatura catalana que han estat traduïdes i publicades en portuguès, com Os plátanos de Barcelona de Víctor Mora i les imprescindibles A pele de touro del poeta Salvador Espriu i A praça do Diamante de la novel•lista Mercè Rodoreda, entre d’altres.

Aquestes iniciatives, carregades de voluntat de futur, tenen al darrere una llarga tradició, de molts segles, de trobada i agermanament entre les cultures portuguesa i catalana. No en farem ara una enumeració de les fites més importants d’aquesta relació, però convidem el lector a fer una ullada a l’exposició “800 anys de literatura catalana”, creada l’any 1989 per la Institució de les Lletres Catalanes, que va itinerar fins al 1996 per un total de 29 ciutats (Amsterdam, Berlín, Frankfurt, Göteborg, Hèlsinki, Londres, Montreal, Moscou, Oxford, París, Venècia, Viena, Zuric...). El material d’aquesta exposició, que va ser digitalitzat i es pot consultar a Internet en diferentes idiomes, entre els quals el portuguès

http://cultura.gencat.net/ilc/literaturacatalana800/pt/index58284.htm)

, ofereix una síntesi molt precisa i clara de les relacions seculars entre Catalunya i Portugal, tant per la història, com per la cultura i la literatura, com, fins i tot, per la gestació de projectes polítics i culturals comuns.

Sem comentários:

Enviar um comentário