Quatre Barres - Direcció de Josep Anton Vidal

Aquest espai, dedicat a tots els amics d'Estrolabio i, de manera molt especial, als que segueixen el nostre bloc des de les terres de parla catalana. Aquí parlarem de cultura lusòfona i de cultura catalana, i de les qüestions i els problemes que ens afecten als uns i als altres.

________________

La Constitució espanyola


La Constitució espanyola compleix ja trenta-dos anys. Potser són pocs anys per a un text legal cridat a esdevenir el marc de totes les lleis, però són molts anys, massa anys si tenim en compte els canvis en profunditat que s'han produït en aquest període en la societat espanyola i al món en general. Per això, la Constitució espanyola s'ha convertit, en aquests trenta-dos anys, en una mòmia venerable.

Val a dir que hauria resistit més bé el pas dels anys si hagués nascut amb una mica més de vitalitat, però va néixer lleugerament anèmica.

La dictadura va deixar el país en una situació difícil. Segons les paraules del dictador, tot quedava "lligat i ben lligat". El guió del postfranquisme havia estat dissenyat abans de la mort del dictador: la consolidació del Movimiento –la macroorganització del règim franquista per al control del país–, la instauració monàrquica, la successió... També hi havia dissenyats, en el mateix període de la dictadura, altres guions paral·lels o alternatius: el del monarca, que sabia que si no s'encetava un procés democratitzador no hi havia futur per al seu regnat; el de l'oposició i de les forces antifranquistes; el de les nacions sotmeses a l'Estat espanyol, especialment els Països Catalans i el País Basc..., i encara d'altres. Però, el poder no havia canviat de mans, i el franquisme estava instal·lat en la vida social, en tots els estadis de l'Administració, en l'Exèrcit, en les grans estructures del capital...