quarta-feira, 27 de outubro de 2010

Quatre Barres - poemes de Eugénio de Andrade

Aquest espai, dedicat a tots els amics d'Estrolabio i, de manera molt especial, als que segueixen el nostre bloc des de les terres de parla catalana. Aquí parlarem de cultura lusòfona i de cultura catalana, i de les qüestions i els problemes que ens afecte als uns i als altres. Avui us proporcionem poemes del gran poeta portugués Eugénio de Andrade (1923-2005). La versió catalana és de Josep Anton Vidal.


Despertar


És un ocell, és una rosa,
és la mar que em desvetlla?
Ocell o rosa o mar,
tot és enardiment, tot és amor.
Desvetllar-se és ser rosa en la rosa,
cant en l'ocell, aigua en la mar.

Coração do dia, 1958

El silenci

Quan la tendresa
sembla cansada de tendreses,

i el son, la barca més incerta,
encara triga,

quan els blaus assalten
els teus ulls

i procuren
als meus navegació segura,

és quan et dic els mots
desemparats i erms,
fascinats pel silenci.

Obscuro dominio, 1971.

Dones de negre

Fa molt temps que són velles, vestides
de negre fins a l'ànima.
Vora el mur
troben defensa contra un sol de pedra;
a la vora del foc,
es posen a recer del fred del món.
Encara tenen nom? Ningú
pregunta, no respon ningú.
La llengua, també pedra.


Rente ao dizer, 1992


Frèsies


Pren sentit una pàtria
quan la boca
que ens besa és la que en parla,
la que en les seves síl•labes ens porta
el blat, i les cigales,
la tremolor
de l'ànima, del cos, de l'aire,
o la claror que ens entra dins la casa
amb les frèsies
i fa que el cor, amic, sigui tan lleu.

Rente ao dizer, 1992

Sem comentários:

Enviar um comentário